D'Àvila a la Meca. El relat del viatge d'Omar Patún (1491-1495)

L'any 1988 es va trobar amagat a l'interior d'una paret mitgera d'una casa de la ciutat de Calanda (Aragó, Espanya) un sac que contenia nou manuscrits islàmics. Nou manuscrits islàmics que durant alrededor de sis segles van romandre allà oblidats. Aquests manuscrits van ser dipositats en aquest lloc per algun musulmà aragonès durant el segle XVI o principis del XVII, abans que els musulmans espanyols fossin expulsats d'Espanya per decret a principis del segle XVII.

Actualment aquests manuscrits es troben dipositats a la Biblioteca de les Corts d'Aragó (Espanya) i poden ser consultats a la web de aquesta institució, que posa a disposició de tots els interessats una còpia digital excel·lent d'aquests.

Entre aquests manuscrits destaca pel seu contingut el que conté el relat de peregrinació a la Meca d'un musulmà d'Àvila, Omar Patún, a finals del segle XV. Es tracta d'un relat en primera persona, en el qual Omar Patún va donant compte de les seves peripècies durant el seu viatge de peregrinació. És l'únic relat de peregrinació d'un musulmà castellà del segle XV que s'ha conservat. El que converteix aquest manuscrit en una obra singular de gran importància. El text està escrit en castellà, però utilitzant l'alfabet àrab, és a dir, en castellà aljamiat-àrab.


Xavier Casassas Canals va donar a conèixer aquest relat en el marc d'un cicle de conferències a la Casa Velázquez en l'any 2014. Publicant a continuació un article en el qual fa una aproximació al relat de peregrinació i les seves principals etapes: "La Rihla de Omar Patún: el viatge de peregrinació a la Meca d'un musulmà d'Àvila a finals del segle XV (1491–1495) = Omar Patún’s Rihla : The Journey of the Pilgrimage to Mecca of a Muslim from Ávila at the End of the Fifteenth Century (1491–1495)", a Espacio, Tiempo y Forma III. Historia Medieval, núm. 28 (2015), pàg. 221-254.



Posteriorment Xavier Casassas Canals va publicar en l'obra col·lectiva De Ávila a La Meca. El relato del viaje de Omar Patún (1491-1495), realitzada juntament amb els professors Olatz Villanueva Zubizarreta, Serafín de Tapia Sánchez, Javier Jiménez Gadea i Ana Echevarría, la versió completa d'aquest relat de peregrinació. Es tracta d'una versió modernitzada fidel al text original. A més, es va publicar en aquest llibre una còpia fotogràfica completa del manuscrit original.

Ressenya de Kaoutar El Amri a la revista Al Irfan, núm. 4 (2018). Veure la ressenya de Kaoutar El Amri de "De Ávila a La Meca. El relato del viaje de Omar Patún (1491-1495)".

Ressenya de Hamza Zekri a eHumanista Conversos, Volumen 7 (2019). Veure la ressenya de Hamza Zekri de "De Ávila a La Meca. El relato del viaje de Omar Patún (1491-1495)".

Del 20 d'octubre de 2017 al 28 de gener de 2018 va tenir lloc al Museo de Ávila l'exposició temporal "De Ávila a La Meca. La peregrinación de dos mudéjares". En el marc de la inauguració d'aquesta exposició, el 20 d'octubre de 2017, es va realitzar una presentació del llibre De Ávila a La Meca. El relato del viaje de Omar Patún (1491-1495) a càrrec d'Olatz Villanueva Zubizarreta, Javier Jiménez Gadea i Xavier Casassas Canals, i a continuació va tenir lloc el concert "Viaje musical por el Mediterráneo" a càrrec del grup Faluka. Veure vídeo complet de la presentació.

Veure el cartell de l'anunci de presentació del llibre.


Ressenya de l'exposició a eldiario.es del 19-10-2017: "Àvila acull una mostra de l'únic manuscrit de viatge a La Meca de dos musulmans castellans".

Informació sobre l'exposició a avilared.com del 20-10-2017: "El fascinant viatge del musulmà abulense Omar Patún a La Meca".

Vídeo: Peregrinar d'Àvila a La Meca a finals de l'Edat Mitjana.

Un estudi comparatiu del relat de peregrinació d'Omar Patún amb altres relats similars de musulmans castellans i aragonesos es pot veure a "Tres rihlas mudéjares: el viaje de peregrinación a La Meca de los musulmanes castellano-aragoneses durante los siglos XIV-XVI", publicat per Casassas Canals en l'obraCirculaciones mudéjares y moriscas: redes de contacto y representaciones publicada per Alicia Kadri, Yolanda Moreno Moreno i Ana Echevarría Arsuaga.

Interessant és també la comparació que Casassas Canals realitza entre el relat de peregrinació a La Meca de Omar Patún a La Meca i el relat de peregrinació a Jerusalem del clergue suís Felix Fabri, a "Loca Sancta: contacto y convergencia interreligiosa en Tierra Santa en el siglo XV en el Evagatorium de Felix Fabri (1483–1484) y la Rihla de Omar Patún (1491–1495)" publicat a l'obra Religious Plurality and Interreligious Contacts in the Middle Ages publicada per Ana Echevarría Arsuaga i Dorothea Weltecke.

El 31 d'agost de 2020 el programa "Historias y Leyendas" de Radio Clásica (Espanya) va dedicar un programa d'una hora titulat "Omar Patún: el viaje medieval de un abulense a La Meca", en el qual es fa una lectura d'una part del text d'Omar Patún publicat al llibre De Ávila a La Meca. El relato del viaje de Omar Patún (1491-1495). El programa complet es pot escoltar, o descarregar, a la web de Radio Clásica: Programa complet de "Omar Patún: el viaje medieval de un abulense a La Meca".

Sobre Omar Patún veure a més l'article de Jesús Rodríguez Plaza, de la Universitat de Valladolid,"De Medina (del Campo) a La Meca: La actividad profesional de Omar Patón en Medina del Campo". Resum d'aquest article: "A finals de 1491, el musulmà abulense Omar Patón emprendia el seu viatge de peregrinació a La Meca i, precisament, certa documentació medieval de l'Arxiu Municipal de Medina del Campo recull informació inèdita quant a l'activitat professional de Patón com a alarife a les obres de la tanca de la Vila de les Fires poc abans de partir. En aquest article proposem un anàlisi de la seva participació en aquestes obres, de la seva relació i vincles amb altres col·legues que participen al mateix temps en aquest i altres contractes (principalment, Mahomad Patón i Brayme Leta) i de les conseqüències de la seva marxa per al desenvolupament dels encàrrecs medinenses. Així mateix, oferirem algunes observacions sobre les feines que va poder desenvolupar l'alarife durant el seu viatge per costejar-se'l i les cites al seu relat de peregrinació o riḥla al seu ofici, el que ve a llençar més llum sobre la biografia del personatge".