Dirs de dir dient

—Tanqueu la porta, que ja arriben!

—I si no la tanquem?

—Ens ompliran la casa.

—Millor que l'omplin, no que la buidin.

—Però és que és molt perillós…

—Quin és el perill? Què és el perillós?

—Que ens ompliran el nostre dins amb el seu fora.

—Potser tens raó. Omplir el dins amb el fora no pot ser massa bo.

—Clar que tinc raó. Si el fora omple el dins, el dins ja no és dins i se n'ha d'anar a fora a trobar l'espai que ara li manca a dins.
Dins i fora són coses contràries, i els contraris no es poden donar al mateix temps. Així que si a dins hi ha fora, el dins deixa d'existir per convertir-se en fora, acaba anant-se'n a fora o convertint-se en fora.

—I d'on arriben, si ho puc preguntar?

—Ja ho ha dit, de fora.

—Però, de quin fora?

—De fores només n'hi ha un: fora.

—Bé, sí, però hi ha fores que són més fores que altres fores.

—Què vols dir?

—Que hi ha fores, que són una mica dins, i que quan entren a dins acaben renunciant a la seva part de fora i convertint-se en un veritable dins.

—Tanqueu la porta! Tanta paraula no serveix per protegir-nos, l'única sortida que ens queda és tancar la porta ben tancada i no deixar que ens omplin el dins.

—Sí, tanqueu la porta immediatament! Ja arriben, estan creuant el carrer i venen cap aquí!

—I si convertim el nostre dins en fora, no ens deixaran en pau?

—I com ho vols fer?

—Ben fàcil: obrint totes les portes i enderrocant totes les parets. Així ja no quedarà cap dins, el dins s'esvairà i tots serem a fora. I ells, no trobant ni veient, cap dins, ens deixaran en pau. I amb una mica de sort passaran i seguiran fent camí a la cerca d'un dins que els pugui acabar servint de redòs.

—Vols dir que funcionarà?

—És clar, tothom sap que ells on no hi ha dins, no hi volen entrar. I quan acabin de passar i veiem que ja estan prou lluny, tornem a alçar unes bones parets. Així tindrem un nou dins i no ens haurem de quedar a fora… pensant on podem trobar un nou dins…

(Passats uns dies)

—Ja han passat.

—Esperem una mica, no sigui que en quedi algun d'endarrerit.

—Una pregunta: i on no hi ha ni fora ni dins què hi ha?

—Uns diuen que una buidor erma, més erma que el desert. Altres diuen que res de res, un res de res que pot ser límit o frontera, però que està totalment mancat d'espai.

—Jo tinc una altra pregunta.

—Digues!

—I el fora, s'encomana? Ens pot fer seus abans que tornem a alçar el nostre dins?